Premi Josep Pla 2014 a Els ambaixadors
de Albert Villaró
«Què
hauria passat si Catalunya hagués aconseguit la independència?»
El premi Josep Pla de narrativa és
un premi literari en llengua catalana atorgat per l'editorial
Destino. Aquest premi neix el 1968 i s'hi poden presentar obres de
narrativa en català. La seva dotació és de sis mil euros i
s'entrega la nit del dia dels Reis. El primer any de la seva
convocatòria el premi fou per Terenci Moix amb l'obra Onades
sobre una roca deserta (1968).
Enguany, el premi ha estat per Albert Villaró amb la novel·la Els
ambaixadors.
 |
| L'autor amb el premi |
Albert Villaró i Boix és un autor
andorrà. Va néixer a la Seu d'Urgell el 1964 i treballa com a
arxiver i arqueòleg. Tot i això, també col·labora amb diverses
publicacions: Segre i
Diari Andorra.
En la seva literatura destaca la
literatura de gènere, concretament el camp de la novel·la
històrica.
Ha publicat un llibre de relats,
La selva moral (1993), i quatre
novel·les: Les ànimes sordes
(2000), Obaga (2003),
L'any dels francs
(Premi Nèstor Luján 2003) i Blau de Prússia (Premi
Carlemany 2006). Fa ben poc ha acabat el llibret d'una òpera
titulada El somni de Carlemany,
al qual ha posat música el compositor napolità Sergio Rendine.
La novel·la premiada enguany, Els
ambaixadors, es situa el 1949 a
Catalunya. L'autor barreja personatge reals com Manuel Carrasco i
Formiguera amb altres de ficció. Ens trobam amb una novel·la
històrica que neix d'una pregunta: què hauria passat si els Fets
d'Octubre de 1934 haguessin tingut un desenllaç diferent? El 6
d'octubre, el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català
dins la República Federal Espanyola, i l'anunci acabava hores
després amb l'empresonament del Govern i la suspensió de l'Estatut
de Núria.
La novel·la comença amb un agent
que treballa per a la xarxa d'espies catalana. Per tant, es barreja
la novel·la de gènere policíaca, en certa manera, amb la novel·la
històrica. La segona part transcorre el 1949, en una república
catalana independent que s'està recuperant de la invasió alemanya.
Hem de comentar que a Espanya mana una dictadura militar comandada
pel General Sanjurjo (Franco mor el 1939 en un accident d’aviació
segons la versió oficial explicada a la novel·la). Europa i el món
han patit una guerra que ha acabat el 1945 quan els Soviètics
llencen “la bomba” sobre Hamburg. S'ha de comentar que a Moscou
mana Trotski, ja que Stalin ha mort a mans del seu jardiner. Els
Americans, poc després de la bomba llançada pels soviètics, en
llencen una altre sobre Yokohama. Abans hi ha hagut una guerra mal
acabada, la Guerra de Ponent, quan Espanya intenta, sense èxit,
recobrar Catalunya. També hi ha hagut la invasió alemanya (i
resistència) a Catalunya entre 1942 i 1945. Per tant, ens trobam una
versió dels fets històrics totalment diferents, ficticis, però amb
molts casos protagonitzats per personatges reals. Això, amb la
barreja de l'espionatge fa que la novel·la enganxi al lector
fàcilment.
Els ambaixadors és un mecanisme de
rellotgeria, una ficció que juga amb la història amb imaginació,
sentit de l’humor, un estil molt personal i una punta de mala bava.
