diumenge, 25 de maig del 2014

La novel·la i el còmic


La novel·la en català salta al món del còmic


L'autor a l'escenari de la seva novel·la
La novel·la publicada el 2012, El pont dels jueus de Martí Gironell és la darrera novel·la en català que ha estat versionada o adaptada al format del còmic. Hem de tenir en compte que la novel·la tingué un gran èxit fins al punt de superar els cent mil exemplars venuts.
Martí Gironell va néixer a Besalú el 1971. Es llicencià en periodisme i en filologia anglesa. Destaca com a periodista ja que ha intervengut en diferents ràdios com RAC 105 o Catalunya ràdio. També ha treballat com a presentador del programa En directe i dels informatius de 3/24. Destaquen també les seves col·laboracions en periòdics com El periódico de Catalunya. Per tant, és un d'aquests autors influenciats pels mitjans de comunicació, un autor mediàtic.
Com a escriptor en català inicia la seva carrera amb La ciutat dels somriures (2005). A aquesta novel·la la segueix El pont dels jueus. El 2008 guanyà el premi Nèstor Luján amb La venjança del bandoler i, el 2010 publicà una novel·la històrica titulada L'arqueòleg. La seva darrera novel·la és El primer heroi, novel·la ambientada en la prehistòria.
El pont dels jueus conta la història del mestre d'obres Prim Llombart a qui li és encarregat construir un pont. A partir d'aquí, es desenvolupa la trama en què es creuen els interessos dels habitants de Besalú i el comte que governa la zona, amb els del comte de l'Empordà, rival seu que tracta d'impedir que la ciutat pugui ser defensada adequadament. El paper de la comunitat jueva de Besalú, que col·labora amb els cristians en la defensa de la ciutat, les intrigues i traïcions d'alguns conciutadans, partidaris de l'enemic, i l'aventura personal del constructor són l'essència d'una trama ben construïda, amena i amb múltiples atractius.
Com veim, és una novel·la amb molt de contingut històric i el fet que, ara, s'hagi adaptada al còmic crec que afavorirà que arribi la literatura i la “història” a un públic més ampli.
El còmic al meu parer, no és un format que en català tengui gaire èxit i crec que s'ha de difondre ja que és un format molt interessant ja que combina diverses arts com són la literatura i la pintura o el dibuix.
Hem de comentar que els responsables de l'edició del còmic són Cesc F. Dalmases, Pam López i Javi Chaler.


També cal dir que la novel·la Lliures o morts de Jaume Clotet i David de Montserrat també compta amb una adaptació al còmic.
Finalment, comentar que enguany, la novel·la Víctus d'Albert Sánchez Pinyol s'ha col·locat entre les més venudes d'aquest Sant Jordi i també comptarà amb una versió còmic de la mà de l’il·lustrador José María Beroy amb guió de Carles Santamaria. Tot i això, haurem d’esperar fins a la primavera de 2015 perquè sigui publicada per Norma Editorial i La Campana.

divendres, 23 de maig del 2014

El desig de xocolata. Premi Ramon Llull


 Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull a la novel·la El desig de xocolata.


Enguany l'important premi de les lletres catalanes, el premi Ramon Llull de novel·la, ha estat per l'autora Care Santos amb la novel·la Desig de xocolata. Aquest premi l'atorga anualment l'editorial Planeta a obres inèdites en català. Hem de comentar que és el premi amb major dotació econòmica en tot l'àmbit català i fou creat per l'editor José Manuel Lara Hernández l'any 1981 amb l'objectiu de distingir i divulgar una novel·la escrita en llengua catalana. L'obra guanyadora és traduïda al castellà i al francès. Tot i que inicialment només premiava novel·les, actualment poden presentar-se obres d'assaig o memòries. Cal dir que a partir de l'edició de 2011 el convoquen conjuntament l'editorial i la Fundació Ramon Llull.

Enguany, com hem comentar l'obra guanyadora és la de Macarena Santos Torres, escriptora en llengua catalana i castellana. L'autora va néixer a Mataró el 1970 i va estudiar dret. S'inicià en la carrera literària amb una obra en castellà, un llibre de relats titulat Cuentos críticos.
En català té unes 8 obres. La primera, Hot dogs, fou publicada el 2000 i guanyà el Premi Gran Angular de literatura juvenil. En català també ha guanyat el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb la novel·la Un camí dins la boira (2006). Ha participat també amb diverses obres col·lectives com són Llibre de família (2002) i Tancat per vacances (2003).

Enguany, ha guanyat el Premi Ramon Llull amb Desig de xocolata novel·la que conta la història de tres dones (Sara – s.XVIII, Aurora – s.XIX i Mariana – s.XXI) unides per una passió en comú, la xocolata. El que fa l'autora és unir tres històries diferents de tres dones que en un moment de les seves vides han posseït una xocolatera blanca. Per tant, podem dir que és la història d'una xocolatera blanca de porcellana. La història comença quan aquest objecte es romp, a principis del segle XXI i retrocedeix cap al passat, concretament al moment de la seva fabricació al segle XVIII.

Aquest relat en el temps ens permet conèixer tres veus femenines diferents i les seves històries i tres moments en la història de la xocolata i en la història de Catalunya: de l'elaboració artesanal es passa a la industrialització. 

La casa del vespre, J.Perelló


La casa del vespre de J. Perelló


 Aquest passat 21 de maig es va fer la presentació del llibre La casa del vespre de Joan Perelló a can Alcover.
Joan Perelló és un poeta autodidacta nascut a Campos el 1953 tot i que, actualment, resideix a Palma.
Segons el que ell mateix conta cap als quinze anys ja se li despertà la vocació literària tal vegada influenciat per una biblioteca particular, la del seu oncle, que tenia llibres d'autors com Tolstoi, Balzac, Mauriac, etc. De ben jove participarà en els ambients literaris de Mallorca. Així, quan encara no té vint anys, funda la revista literària Domini fosc. Durant aquesta època, el 1973, publica el seu primer poemari “És massa difícil” dins el volum Temptant l'equilibri. El mateix any apareix també el seu primer aplec de poemes Sempre trobaré algun dolor. Dos anys més tard és guardonat amb el premi Andreu Roig de poesia per un recull de poemes en prosa titulat Baf de llavis
La seva trajectòria literària se separa per dues fases clarament diferenciades, la primera fins a l'any 1976, amb una obra que s'inicia sota la influència de la poesia social però que ben aviat es deixa endur per la força dels surrealistes, avantguardistes i autors com Octavio Paz, i després des de 1997, amb una reflexió sobre el propi fet poètic i les circumstàncies de la vida amb obres com Carasses (1997), La set del viatger (2001), Sal de migjorn (2002), Manual d'ànsia (2005), Quadern de manobre (2007) i A recer (2009). El 2011 es publica el recull Inventari d'omissions i dos anys més tard apareix el seu primer llibre de narrativa L'error o la vida.
Enguany ha publicat un altre llibre de poemes, en aquest cas de poemes en prosa, La casa del vespre a la col·lecció “La fosca” de l'editorial Lleonard Muntaner.
D'aquest llibre s'ha escrit:
«Atmosferes on l'amenaça de la mort és una constant i, en canvi, de cada poema es desprèn un gran plaer estètic. El llenguatge és ric i original i les imatges també. Tot és molt nou i, a la vegada, misteriosament proper i tangible. En realitat es tracta d'un sol poema, amb un títol homenatge a Josep M. Llompart que no pot ser més escaient ni més suggeridor. »
Hem de destacar que és un dels llibres més venuts a la llibreria Àlia de Palma i va ser una de les novetats presentades per l'editorial durant aquest Sant Jordi.


dimecres, 21 de maig del 2014

Quinze dies d'excedència


Quinze dies d'excedència, J. M. Palau i Camps


Avui l'editorial Moll recomanava al programa “Ona Mediterrània” el llibre Quinze dies d'excedència de Josep Maria Palau i Camps. La publicació del llibre ve donada perquè enguany és el centenari del naixement de l'autor. L'autor, per tant, va néixer a Barcelona el 1914. Allà estudià Ciències naturals però després de la Guerra Civil passarà viure a Palma, d'on és natural la seva dona.
Fou soci fundador de la Societat d'Història Natural de les Balears, i al llarg de la seva vida manté una important activitat en els camps de la botànica i l'estudi dels insectes.
Com a escriptor destaca com a escriptor de narrativa. Tot i això, publicarà tam
Palau i Camps el 1980
bé teatre i poesia.
La seva obra narrativa comença el 1959 amb la publicació del llibre de costums Carrers, places i un rellotge. Posteriorment tenim Els trasplantats (1963), Premi Ciutat de Palma de novel·la el 1962. Més tard veu la llum una de les seves obres més llegides, Assassinat al Club dels poetes (1983) que fins i tot serà duita a la televisió en forma de sèrie. Aquesta novel·la dóna pas a una sèrie de títols de gènere policial amb el nexe comú del personatge principal, l'inspector Jaume Arbós: entre altres, L'inspector ensopega (1988), Mort damunt la gespa (1991), Un cadàver desconcertant (1994), Unes lligacames negres (1996), Escac a a dama (2001) o Quinze dies d'excedència (2014), les dues darreres publicades de manera pòstuma.
Enguany, per tant, l'editorial Moll s'ha encarregat de publicar una obra inèdita, Quinze dies d'excedència, novel·la que va ser escrita el 1995. Per tant, novel·la que podem incloure dins la literatura catalana actual.
Igual que en moltes altres novel·les de l'autor, l'espai triat és la ciutat mallorquina, Palma i el personatge central és Jaume Arbós, personatge que va apareixen en moltes de les seves obres.
En aquesta ocasió, Palau enllaça la trama amb la memòria històrica, perquè Arbós troba pistes sobre el cas que sempre havia volgut resoldre: l'assassinat del seu pare just acabada la guerra civil; i aquí entra en el dilema d'actuar com a inspector o cedir al seu desig de venjança.
Per tant, trobam que l'autor conrea un gènere modern com la novel·la negre i inclou fragments importants dins la història del nostre país com la guerra civil fent així una novel·la que pot interessar al gran públic.
Com hem vist, és un grau conreador de novel·la de gènere, novel·la negre concretament. Per això, els seus màxims referents són l'obra de Simenon i les novel·les d'Agatha Christie.
En aquesta obra, com a moltes altres, hi trobam un desig explícit de denúncia, tant de les condicions de vida que va suposar per a molts la Guerra Civil i la posterior etapa franquista, com de l'actuació de la societat mallorquina davant d'aquests fets. 

dissabte, 17 de maig del 2014

Poesia i dansa: Imitació del foc


Poesia i dansa: Imitació del foc


 “Poesia i dansa” és un espectacle que es pogué visualitzar el passat 16 de març a Pollença.
L'espectacle consisteix amb un joc, una mescla dinàmica, entre alguns poemes de Bartomeu Rosselló Pòrcel de Imitació del foc i la dansa.
Rosselló Pòrcel va néixer a Palma el 1913. Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona. A la universitat coneixerà a Carles Riba i a Salvador Espriu.
El 1933 participa en un creuer pel Mediterrani amb un grup d'universitaris, organitzat per la República. Aquesta experiència és important perquè d'aquí sortiran alguns poemes. Els reculls Nou poemes (1935) i Quadern de sonets (1934) poden considerar-se primeres provatures i revelen les influències rebudes d'una banda de l'anomenada Escola Mallorquina, pel que fa a la contenció del sentiment i la forma treballada, i, de l'altra, la influència rebuda del seu mestre de jove, Gabriel Alomar, pel que fa a la recerca de la sonoritat de les paraules i per la tria temàtica.
La seva obra és relativament curta ja que morí molt jove, als 25 anys, de tuberculosi. Tot i això, va fer també nombroses traduccions.

Pòstumament es publica el tercer recull poètic, Imitació del foc (1938), amb pròlegs de Gabriel Alomar, Carles Riba i Antoni Maria Sbert, a qui havia conegut a la universitat. Aquest recull representa la culminació de la seva trajectòria poètica i s'hi troben ressons del seu interès per la literatura castellana, concretament del  neopopulisme. No hi falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i de l'avantguardisme introduït a Mallorca pel seu amic M. A. Colomar.
L'espectacle neix de la idea de voler fer un homenatge a Rosselló Pòrcel pel centenari del seu naixement. Per tant, l'espectacle s'està representant des de finals del 2013.
En l'espectacle es combinen la recitació de versos, alguns poemes del recull Imitació del foc, amb la dansa. La posada en escena és minimalista i en blanc i negre. Es tracta d'un muntatge que combina la veu i la música amb la dansa per traduir així les imatges i símbols dels poemes de Pòrcel. Es combina la veu de Miquel Àngel Torrens amb la dansa d'Aina Pascual apel·lant així als sentits i a les emocions que poden transmetre els poemes de l'autor mallorquí. La direcció és a càrrec de Pep R. Cerdà.
Al meu parer aquest espectacle és una mostra de la contemporaneïtat i és una manera de fer arribar la poesia a un públic més gran. Per tant, es converteix en una mostra de consum indirecte de literatura. Tenint en compte que la poesia és la gran desconeguda pel gran públic (els llibres de poesia són els menys venuts) crec que l'espectacle és una proposta interessant. És una mostra de com en l'actualitat les diferents arts poden conviure en perfecció i crear objectes de gran qualitat i interès. Per tant, és una mostra de la interdisciplinarietat que trobam avui en dia en molts oficis i arts.  

dimecres, 7 de maig del 2014

Els blaus de l'horitzó i la revolució dels clavells


Els blaus de l'horitzó i la revolució dels clavells 


No fa gaire va fer 40 anys de la revolució dels clavells, nom que rep l'alçament militar del 25 d'abril de 1974 que va esfondrar el règim polític en vigor a Portugal des del 1926.
Ambientat en aquest fet destaca l'obra del mallorquí Sebastià Bennassar i Llobera que, el 2006, publicà Els blaus de l'horitzó. La novel·la fou publicada per l'editorial Gall Editor i va rebre el premi Pollença de novel·la el 2005.

Sebastià Bennasser va néixer a Palma el 1976. Ha treballat onze anys com a periodista al diari Baleares i al Diari de Balears. És crític literari del suplement «L'Espira» i col·labora amb diversos mitjans de comunicació. Llicenciat en Humanitats i màster en Història del Món per la Universitat Pompeu Fabra, ha publicat obres de poesia i de narrativa com obres de poesia. Destaca també com escriptor de novel·la negra (El botxí de la ciutat de Mallorca, Cartes que no lliguen, “La mar no sempre tapa”, etc. ).

Els blaus de l'horitzó és una novel·la d'ambientació històrica. Es basa en un fet rellevant del s.XX, l'esfondrament d'un règim dictatorial de caire feixista. En literatura catalana trobam nombroses novel·les d'ambientació històrica i, moltes d'elles es situen en la guerra civil, l'exili... En aquest cas, però, es situa a Portugal concretament el 25 d'abril, dia de la revolució.
El lector acompanya al fotògraf Arnau Oliver, protagonista de la història, i al capità Salgueiro pels carrers de Lisboa, carrers que es converteixen en l'escenari d'una revolució romàntica.

“Lisboa. Portugal. 25 d'abril de 1974. Els militars prenen la ciutat i el país per derrocar la dictadura més antiga d'Europa i instaurar-ne la democràcia. [...] Portugal. 25 d'abril de 2004. Trenta anys després encara hi ha misteris que romanen, tot un país per explicar i per descobrir, un estat que ha de ser el miratge perfecte per als Països Catalans, l'horitzó de futur. Un país a tocar, fascinant, impressionant, desconegut”.

Crec que la novel·la, d'unes 200 pàgines, és fàcil de llegir i pot atreure al lector. Les novel·les històriques són novel·les amb un gran nombre de ventes ja sigui per l'atracció que el lector pugui sentir cap a uns fets passats i que coneix o ja sigui per apropar-se a la història i formar-se culturalment.
Així crec que la novel·la és interessant perquè ens permet apropar-nos a un moment històric important que, al meu parer, encara molta gent desconeix.