diumenge, 8 de juny del 2014

Teatre de Barra

Arriba el Teatre de Barra a Pollença


Per acabar aquest blog, al menys de moment, vull convidar-vos a venir a tots a Pollença el proper dimecres 11 de juny ja que, aquest municipi acollirà l'anomenat Teatre de Barra. Aquest espectacle és un espectacle teatral que es duu a terme a les barres dels bars, que fa d'escenari.

En total, a Pollença, s'hi podran veure sis funcions, a 3 euros cada una:
-A les 20.00 a La Birreria començarà Llengua amb tàperes, peça dirigida i escrita per David Mataró i guanyadora, el 2013, de la segona edició de Teatre de Barra. Interpreten l'obra Aina Cortès i Toni de los Ángeles.
-A les 20.35 es donarà pas a l'obra Frases Mítiques. Aquesta vegeda es durà a terme al Cafè Plaça.
-A les 21.10 a Ca'n Moixet s'interpretarà Tradicional. L'obra és d'Emili Gené.
-Seguidament, a Ca'n Teresa s'interpretarà Interruptus, obra de Ferran Bex. Els actors són Marina Rosselló i Xavier Núñez.
-A les 21.45 començarà El descans al bar El Casca. Aquesta obra és de Joan Bennàssar
-Finalment, a les 22.20 es donarà lloc a la darrera actuació, Walking Beer, peça de Marta Sánchez, al Club Pollença.

Com afirma el guanyador de la segona edició, aquest format de teatre pot resultar exitós pel preu, la forma, diferent a una sala de teatre o a un grau auditori i la proximitat amb els actors.

dimarts, 3 de juny del 2014

ebook, en mi no hi ha res


En mi no hi ha res, nou ebook a la col·lecció digital de Biblioteca del Núvol


 Aquesta entrada del bloc va dedicada a les noves tecnologies, concretament a l'ebook o al llibre digital que, al meu parer, ha canviat la forma de llegir com també ha fet evolucionar el mercat editorial. És important que s'aposti per aquest format perquè, després d'aconseguir l'aparell, la lectura de llibres es fa més econòmica. Podem tenir emmagatzemats molts llibres en poc espai i, aquests, són més barats.
Parlant de ebooks hem de comentar que fa uns quants dies ha Núvol publicà un nou llibre digital de Sebastià Perelló, En mi no hi ha res. De fet, aquesta obra es presentà a Palma el passat 28 de maig a l'edifici Ramon Llull de la Universitat de les Illes Balears i a Can Alcover. En mi no hi ha res és el vuitè volum de la col·lecció digital Biblioteca del Núvol, que us podeu descarregar de franc des de Núvol.


Sebastià Perelló és un escriptor mallorquí. De fet, va néixer a Costitx el 1963. Ha publicat els reculls de contes Exercicis de desaparició (Premi Bearn de l'any 1999) i Mans plegades, publicat a l'Editorial Empúries el 2004. L'any 2007 apareix el seu primer llibre de poesia, La set. Sebastià Perelló és antologat a Combats singulars. Antologia del conte contemporani, a cura de Manel Ollé i publicat a Quaderns Crema l'any 2007. L'any 2008 publica la novel·la Pèls i senyals i el 2010 apareix Percaceries, el segon volum de poesia que ha publicat fins al moment. També és autor de treballs de crítica literària com el pròleg de la traducció al romanès d'Illa Flaubert (2007), de Miquel Àngel Riera. Col·laborà també amb un article sobre Bearn de Villalonga, al recull Carrers de frontera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, a cura d'Arnau Pons i Simona Škrabec, presentat a Frankfurt, o a l'estudi preliminar de La filla de mar, de Guimerà (2008). Realitza lectures crítiques sobre Rodoreda, Biel Mesquida, Arnau Pons, Antònia Vicens o Gabriel Galmés, entre d'altres.

Enguany apareix publicat el seu primer llibre en format digital, En mi no hi ha res, assaig literari que posa en comunió dues novel·les que comparteixen la virtut d’eixamplar les fronteres del gènere: Llefre de tu, de Biel Mesquida i Climent de Josep M. Fonalleras, una novel·la que enguany ha rebut el premi Serra d’Or de la crítica.

Els ambaixadors Premi Josep Pla


 Premi Josep Pla 2014 a Els ambaixadors de Albert Villaró

«Què hauria passat si Catalunya hagués aconseguit la independència?»


El premi Josep Pla de narrativa és un premi literari en llengua catalana atorgat per l'editorial Destino. Aquest premi neix el 1968 i s'hi poden presentar obres de narrativa en català. La seva dotació és de sis mil euros i s'entrega la nit del dia dels Reis. El primer any de la seva convocatòria el premi fou per Terenci Moix amb l'obra Onades sobre una roca deserta (1968). Enguany, el premi ha estat per Albert Villaró amb la novel·la Els ambaixadors.

L'autor amb el premi
Albert Villaró i Boix és un autor andorrà. Va néixer a la Seu d'Urgell el 1964 i treballa com a arxiver i arqueòleg. Tot i això, també col·labora amb diverses publicacions: Segre i Diari Andorra.
En la seva literatura destaca la literatura de gènere, concretament el camp de la novel·la històrica.
Ha publicat un llibre de relats, La selva moral (1993), i quatre novel·les: Les ànimes sordes (2000), Obaga (2003), L'any dels francs (Premi Nèstor Luján 2003) i Blau de Prússia (Premi Carlemany 2006). Fa ben poc ha acabat el llibret d'una òpera titulada El somni de Carlemany, al qual ha posat música el compositor napolità Sergio Rendine.

La novel·la premiada enguany, Els ambaixadors, es situa el 1949 a Catalunya. L'autor barreja personatge reals com Manuel Carrasco i Formiguera amb altres de ficció. Ens trobam amb una novel·la històrica que neix d'una pregunta: què hauria passat si els Fets d'Octubre de 1934 haguessin tingut un desenllaç diferent? El 6 d'octubre, el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, i l'anunci acabava hores després amb l'empresonament del Govern i la suspensió de l'Estatut de Núria.
La novel·la comença amb un agent que treballa per a la xarxa d'espies catalana. Per tant, es barreja la novel·la de gènere policíaca, en certa manera, amb la novel·la històrica. La segona part transcorre el 1949, en una república catalana independent que s'està recuperant de la invasió alemanya. Hem de comentar que a Espanya mana una dictadura militar comandada pel General Sanjurjo (Franco mor el 1939 en un accident d’aviació segons la versió oficial explicada a la novel·la). Europa i el món han patit una guerra que ha acabat el 1945 quan els Soviètics llencen “la bomba” sobre Hamburg. S'ha de comentar que a Moscou mana Trotski, ja que Stalin ha mort a mans del seu jardiner. Els Americans, poc després de la bomba llançada pels soviètics, en llencen una altre sobre Yokohama. Abans hi ha hagut una guerra mal acabada, la Guerra de Ponent, quan Espanya intenta, sense èxit, recobrar Catalunya. També hi ha hagut la invasió alemanya (i resistència) a Catalunya entre 1942 i 1945. Per tant, ens trobam una versió dels fets històrics totalment diferents, ficticis, però amb molts casos protagonitzats per personatges reals. Això, amb la barreja de l'espionatge fa que la novel·la enganxi al lector fàcilment.
Els ambaixadors és un mecanisme de rellotgeria, una ficció que juga amb la història amb imaginació, sentit de l’humor, un estil molt personal i una punta de mala bava.


diumenge, 25 de maig del 2014

La novel·la i el còmic


La novel·la en català salta al món del còmic


L'autor a l'escenari de la seva novel·la
La novel·la publicada el 2012, El pont dels jueus de Martí Gironell és la darrera novel·la en català que ha estat versionada o adaptada al format del còmic. Hem de tenir en compte que la novel·la tingué un gran èxit fins al punt de superar els cent mil exemplars venuts.
Martí Gironell va néixer a Besalú el 1971. Es llicencià en periodisme i en filologia anglesa. Destaca com a periodista ja que ha intervengut en diferents ràdios com RAC 105 o Catalunya ràdio. També ha treballat com a presentador del programa En directe i dels informatius de 3/24. Destaquen també les seves col·laboracions en periòdics com El periódico de Catalunya. Per tant, és un d'aquests autors influenciats pels mitjans de comunicació, un autor mediàtic.
Com a escriptor en català inicia la seva carrera amb La ciutat dels somriures (2005). A aquesta novel·la la segueix El pont dels jueus. El 2008 guanyà el premi Nèstor Luján amb La venjança del bandoler i, el 2010 publicà una novel·la històrica titulada L'arqueòleg. La seva darrera novel·la és El primer heroi, novel·la ambientada en la prehistòria.
El pont dels jueus conta la història del mestre d'obres Prim Llombart a qui li és encarregat construir un pont. A partir d'aquí, es desenvolupa la trama en què es creuen els interessos dels habitants de Besalú i el comte que governa la zona, amb els del comte de l'Empordà, rival seu que tracta d'impedir que la ciutat pugui ser defensada adequadament. El paper de la comunitat jueva de Besalú, que col·labora amb els cristians en la defensa de la ciutat, les intrigues i traïcions d'alguns conciutadans, partidaris de l'enemic, i l'aventura personal del constructor són l'essència d'una trama ben construïda, amena i amb múltiples atractius.
Com veim, és una novel·la amb molt de contingut històric i el fet que, ara, s'hagi adaptada al còmic crec que afavorirà que arribi la literatura i la “història” a un públic més ampli.
El còmic al meu parer, no és un format que en català tengui gaire èxit i crec que s'ha de difondre ja que és un format molt interessant ja que combina diverses arts com són la literatura i la pintura o el dibuix.
Hem de comentar que els responsables de l'edició del còmic són Cesc F. Dalmases, Pam López i Javi Chaler.


També cal dir que la novel·la Lliures o morts de Jaume Clotet i David de Montserrat també compta amb una adaptació al còmic.
Finalment, comentar que enguany, la novel·la Víctus d'Albert Sánchez Pinyol s'ha col·locat entre les més venudes d'aquest Sant Jordi i també comptarà amb una versió còmic de la mà de l’il·lustrador José María Beroy amb guió de Carles Santamaria. Tot i això, haurem d’esperar fins a la primavera de 2015 perquè sigui publicada per Norma Editorial i La Campana.

divendres, 23 de maig del 2014

El desig de xocolata. Premi Ramon Llull


 Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull a la novel·la El desig de xocolata.


Enguany l'important premi de les lletres catalanes, el premi Ramon Llull de novel·la, ha estat per l'autora Care Santos amb la novel·la Desig de xocolata. Aquest premi l'atorga anualment l'editorial Planeta a obres inèdites en català. Hem de comentar que és el premi amb major dotació econòmica en tot l'àmbit català i fou creat per l'editor José Manuel Lara Hernández l'any 1981 amb l'objectiu de distingir i divulgar una novel·la escrita en llengua catalana. L'obra guanyadora és traduïda al castellà i al francès. Tot i que inicialment només premiava novel·les, actualment poden presentar-se obres d'assaig o memòries. Cal dir que a partir de l'edició de 2011 el convoquen conjuntament l'editorial i la Fundació Ramon Llull.

Enguany, com hem comentar l'obra guanyadora és la de Macarena Santos Torres, escriptora en llengua catalana i castellana. L'autora va néixer a Mataró el 1970 i va estudiar dret. S'inicià en la carrera literària amb una obra en castellà, un llibre de relats titulat Cuentos críticos.
En català té unes 8 obres. La primera, Hot dogs, fou publicada el 2000 i guanyà el Premi Gran Angular de literatura juvenil. En català també ha guanyat el premi Ramon Muntaner de literatura juvenil amb la novel·la Un camí dins la boira (2006). Ha participat també amb diverses obres col·lectives com són Llibre de família (2002) i Tancat per vacances (2003).

Enguany, ha guanyat el Premi Ramon Llull amb Desig de xocolata novel·la que conta la història de tres dones (Sara – s.XVIII, Aurora – s.XIX i Mariana – s.XXI) unides per una passió en comú, la xocolata. El que fa l'autora és unir tres històries diferents de tres dones que en un moment de les seves vides han posseït una xocolatera blanca. Per tant, podem dir que és la història d'una xocolatera blanca de porcellana. La història comença quan aquest objecte es romp, a principis del segle XXI i retrocedeix cap al passat, concretament al moment de la seva fabricació al segle XVIII.

Aquest relat en el temps ens permet conèixer tres veus femenines diferents i les seves històries i tres moments en la història de la xocolata i en la història de Catalunya: de l'elaboració artesanal es passa a la industrialització. 

La casa del vespre, J.Perelló


La casa del vespre de J. Perelló


 Aquest passat 21 de maig es va fer la presentació del llibre La casa del vespre de Joan Perelló a can Alcover.
Joan Perelló és un poeta autodidacta nascut a Campos el 1953 tot i que, actualment, resideix a Palma.
Segons el que ell mateix conta cap als quinze anys ja se li despertà la vocació literària tal vegada influenciat per una biblioteca particular, la del seu oncle, que tenia llibres d'autors com Tolstoi, Balzac, Mauriac, etc. De ben jove participarà en els ambients literaris de Mallorca. Així, quan encara no té vint anys, funda la revista literària Domini fosc. Durant aquesta època, el 1973, publica el seu primer poemari “És massa difícil” dins el volum Temptant l'equilibri. El mateix any apareix també el seu primer aplec de poemes Sempre trobaré algun dolor. Dos anys més tard és guardonat amb el premi Andreu Roig de poesia per un recull de poemes en prosa titulat Baf de llavis
La seva trajectòria literària se separa per dues fases clarament diferenciades, la primera fins a l'any 1976, amb una obra que s'inicia sota la influència de la poesia social però que ben aviat es deixa endur per la força dels surrealistes, avantguardistes i autors com Octavio Paz, i després des de 1997, amb una reflexió sobre el propi fet poètic i les circumstàncies de la vida amb obres com Carasses (1997), La set del viatger (2001), Sal de migjorn (2002), Manual d'ànsia (2005), Quadern de manobre (2007) i A recer (2009). El 2011 es publica el recull Inventari d'omissions i dos anys més tard apareix el seu primer llibre de narrativa L'error o la vida.
Enguany ha publicat un altre llibre de poemes, en aquest cas de poemes en prosa, La casa del vespre a la col·lecció “La fosca” de l'editorial Lleonard Muntaner.
D'aquest llibre s'ha escrit:
«Atmosferes on l'amenaça de la mort és una constant i, en canvi, de cada poema es desprèn un gran plaer estètic. El llenguatge és ric i original i les imatges també. Tot és molt nou i, a la vegada, misteriosament proper i tangible. En realitat es tracta d'un sol poema, amb un títol homenatge a Josep M. Llompart que no pot ser més escaient ni més suggeridor. »
Hem de destacar que és un dels llibres més venuts a la llibreria Àlia de Palma i va ser una de les novetats presentades per l'editorial durant aquest Sant Jordi.


dimecres, 21 de maig del 2014

Quinze dies d'excedència


Quinze dies d'excedència, J. M. Palau i Camps


Avui l'editorial Moll recomanava al programa “Ona Mediterrània” el llibre Quinze dies d'excedència de Josep Maria Palau i Camps. La publicació del llibre ve donada perquè enguany és el centenari del naixement de l'autor. L'autor, per tant, va néixer a Barcelona el 1914. Allà estudià Ciències naturals però després de la Guerra Civil passarà viure a Palma, d'on és natural la seva dona.
Fou soci fundador de la Societat d'Història Natural de les Balears, i al llarg de la seva vida manté una important activitat en els camps de la botànica i l'estudi dels insectes.
Com a escriptor destaca com a escriptor de narrativa. Tot i això, publicarà tam
Palau i Camps el 1980
bé teatre i poesia.
La seva obra narrativa comença el 1959 amb la publicació del llibre de costums Carrers, places i un rellotge. Posteriorment tenim Els trasplantats (1963), Premi Ciutat de Palma de novel·la el 1962. Més tard veu la llum una de les seves obres més llegides, Assassinat al Club dels poetes (1983) que fins i tot serà duita a la televisió en forma de sèrie. Aquesta novel·la dóna pas a una sèrie de títols de gènere policial amb el nexe comú del personatge principal, l'inspector Jaume Arbós: entre altres, L'inspector ensopega (1988), Mort damunt la gespa (1991), Un cadàver desconcertant (1994), Unes lligacames negres (1996), Escac a a dama (2001) o Quinze dies d'excedència (2014), les dues darreres publicades de manera pòstuma.
Enguany, per tant, l'editorial Moll s'ha encarregat de publicar una obra inèdita, Quinze dies d'excedència, novel·la que va ser escrita el 1995. Per tant, novel·la que podem incloure dins la literatura catalana actual.
Igual que en moltes altres novel·les de l'autor, l'espai triat és la ciutat mallorquina, Palma i el personatge central és Jaume Arbós, personatge que va apareixen en moltes de les seves obres.
En aquesta ocasió, Palau enllaça la trama amb la memòria històrica, perquè Arbós troba pistes sobre el cas que sempre havia volgut resoldre: l'assassinat del seu pare just acabada la guerra civil; i aquí entra en el dilema d'actuar com a inspector o cedir al seu desig de venjança.
Per tant, trobam que l'autor conrea un gènere modern com la novel·la negre i inclou fragments importants dins la història del nostre país com la guerra civil fent així una novel·la que pot interessar al gran públic.
Com hem vist, és un grau conreador de novel·la de gènere, novel·la negre concretament. Per això, els seus màxims referents són l'obra de Simenon i les novel·les d'Agatha Christie.
En aquesta obra, com a moltes altres, hi trobam un desig explícit de denúncia, tant de les condicions de vida que va suposar per a molts la Guerra Civil i la posterior etapa franquista, com de l'actuació de la societat mallorquina davant d'aquests fets. 

dissabte, 17 de maig del 2014

Poesia i dansa: Imitació del foc


Poesia i dansa: Imitació del foc


 “Poesia i dansa” és un espectacle que es pogué visualitzar el passat 16 de març a Pollença.
L'espectacle consisteix amb un joc, una mescla dinàmica, entre alguns poemes de Bartomeu Rosselló Pòrcel de Imitació del foc i la dansa.
Rosselló Pòrcel va néixer a Palma el 1913. Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona. A la universitat coneixerà a Carles Riba i a Salvador Espriu.
El 1933 participa en un creuer pel Mediterrani amb un grup d'universitaris, organitzat per la República. Aquesta experiència és important perquè d'aquí sortiran alguns poemes. Els reculls Nou poemes (1935) i Quadern de sonets (1934) poden considerar-se primeres provatures i revelen les influències rebudes d'una banda de l'anomenada Escola Mallorquina, pel que fa a la contenció del sentiment i la forma treballada, i, de l'altra, la influència rebuda del seu mestre de jove, Gabriel Alomar, pel que fa a la recerca de la sonoritat de les paraules i per la tria temàtica.
La seva obra és relativament curta ja que morí molt jove, als 25 anys, de tuberculosi. Tot i això, va fer també nombroses traduccions.

Pòstumament es publica el tercer recull poètic, Imitació del foc (1938), amb pròlegs de Gabriel Alomar, Carles Riba i Antoni Maria Sbert, a qui havia conegut a la universitat. Aquest recull representa la culminació de la seva trajectòria poètica i s'hi troben ressons del seu interès per la literatura castellana, concretament del  neopopulisme. No hi falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i de l'avantguardisme introduït a Mallorca pel seu amic M. A. Colomar.
L'espectacle neix de la idea de voler fer un homenatge a Rosselló Pòrcel pel centenari del seu naixement. Per tant, l'espectacle s'està representant des de finals del 2013.
En l'espectacle es combinen la recitació de versos, alguns poemes del recull Imitació del foc, amb la dansa. La posada en escena és minimalista i en blanc i negre. Es tracta d'un muntatge que combina la veu i la música amb la dansa per traduir així les imatges i símbols dels poemes de Pòrcel. Es combina la veu de Miquel Àngel Torrens amb la dansa d'Aina Pascual apel·lant així als sentits i a les emocions que poden transmetre els poemes de l'autor mallorquí. La direcció és a càrrec de Pep R. Cerdà.
Al meu parer aquest espectacle és una mostra de la contemporaneïtat i és una manera de fer arribar la poesia a un públic més gran. Per tant, es converteix en una mostra de consum indirecte de literatura. Tenint en compte que la poesia és la gran desconeguda pel gran públic (els llibres de poesia són els menys venuts) crec que l'espectacle és una proposta interessant. És una mostra de com en l'actualitat les diferents arts poden conviure en perfecció i crear objectes de gran qualitat i interès. Per tant, és una mostra de la interdisciplinarietat que trobam avui en dia en molts oficis i arts.  

dimecres, 7 de maig del 2014

Els blaus de l'horitzó i la revolució dels clavells


Els blaus de l'horitzó i la revolució dels clavells 


No fa gaire va fer 40 anys de la revolució dels clavells, nom que rep l'alçament militar del 25 d'abril de 1974 que va esfondrar el règim polític en vigor a Portugal des del 1926.
Ambientat en aquest fet destaca l'obra del mallorquí Sebastià Bennassar i Llobera que, el 2006, publicà Els blaus de l'horitzó. La novel·la fou publicada per l'editorial Gall Editor i va rebre el premi Pollença de novel·la el 2005.

Sebastià Bennasser va néixer a Palma el 1976. Ha treballat onze anys com a periodista al diari Baleares i al Diari de Balears. És crític literari del suplement «L'Espira» i col·labora amb diversos mitjans de comunicació. Llicenciat en Humanitats i màster en Història del Món per la Universitat Pompeu Fabra, ha publicat obres de poesia i de narrativa com obres de poesia. Destaca també com escriptor de novel·la negra (El botxí de la ciutat de Mallorca, Cartes que no lliguen, “La mar no sempre tapa”, etc. ).

Els blaus de l'horitzó és una novel·la d'ambientació històrica. Es basa en un fet rellevant del s.XX, l'esfondrament d'un règim dictatorial de caire feixista. En literatura catalana trobam nombroses novel·les d'ambientació històrica i, moltes d'elles es situen en la guerra civil, l'exili... En aquest cas, però, es situa a Portugal concretament el 25 d'abril, dia de la revolució.
El lector acompanya al fotògraf Arnau Oliver, protagonista de la història, i al capità Salgueiro pels carrers de Lisboa, carrers que es converteixen en l'escenari d'una revolució romàntica.

“Lisboa. Portugal. 25 d'abril de 1974. Els militars prenen la ciutat i el país per derrocar la dictadura més antiga d'Europa i instaurar-ne la democràcia. [...] Portugal. 25 d'abril de 2004. Trenta anys després encara hi ha misteris que romanen, tot un país per explicar i per descobrir, un estat que ha de ser el miratge perfecte per als Països Catalans, l'horitzó de futur. Un país a tocar, fascinant, impressionant, desconegut”.

Crec que la novel·la, d'unes 200 pàgines, és fàcil de llegir i pot atreure al lector. Les novel·les històriques són novel·les amb un gran nombre de ventes ja sigui per l'atracció que el lector pugui sentir cap a uns fets passats i que coneix o ja sigui per apropar-se a la història i formar-se culturalment.
Així crec que la novel·la és interessant perquè ens permet apropar-nos a un moment històric important que, al meu parer, encara molta gent desconeix.  

dimecres, 2 d’abril del 2014

A peu per Mallorca


A peu per Mallorca. Sense veure el mar.


El 2004 es publicà un llibre de viatges sobre Mallorca, A peu per Mallorca. Sense veure el mar per l'editorial La Campana. El llibre, de Josep Maria Espinàs, és el darrer d'una sèrie de llibres de viatges per l'Espanya rural. Per tant, ens trobam davant d'un gènere no ficcional.


Tots els seus viatges destaquen per estar fets a peu. El mitjà de transport és molt important en la literatura de viatges ja que alguns mitjans permeten la reflexió (tren, vaixell...). Anar a peu també és una manera de viatjar que, al meu parer, permet l'observació i a la reflexió. Espinàs explicarà que “els viatges a peu són la manera més raonable i profitosa de conèixer uns pobles, una comarca. El secret és el ritme d'aproximació. Hi ha temps de deixar-se impregnar pels paisatges i per la gent”

El que destaca més en el títol és la segona part o el subtítol, “Sense veure el mar”. Podem pensar que el mar és una de les coses més significatives de Mallorca i que, viatjar a Mallorca sense veure'l, resulta quasi impossible. Però la majoria de costes mallorquines en el moment actual i, en el moment que Espinàs visità Mallorca, són costes pensades pel turisme, amb hotels arran del mar... Espinàs afirmarà en el pròleg que « “l'illa de la calma” havia perdut la calma. Milions i milions de turistes cada any. Els monumentals hotels[...] Era possible caminar per Mallorca sense viure, i sense veure, la pressió dels canvis?».

L'estructura del llibre és l'estructura del viatge. Així el llibre està dividit en nou parts. Cada part respon a un dels pobles visitats encara que algun poble consta de dues parts. Així tenim:
Josep Maria Espinàs
  1. Binissalem, primer dia
  2. Binissalem, segon dia
  3. A Selva, primer dia
  4. A Selva, segon dia
  5. A Campanet
  6. A Llubí
  7. A Sineu
  8. A Montuïri
  9. A Algaida

Cada una d'aquestes nou parts està subdividida en uns capítols que marquen un moment important del viatge en relació al poble. Per exemple trobam com a títols del capítols nom de personatges importants (“Llorenç Moyà Gelabert de la Portella) , de situacions o impressions (“El sopar” o “La nit plàcida”), de llocs interessants (“La casa del senyor escriptor” o “El refugi de Ramon Llull”), frases (“«Thank you, a voltros»”)... que marquen el viatge de l'autor.

Aquests pobles formen l'espai pel qual el narrador recorre i per tant, l'espai en el qual es situa l'acció. Tot i això l'autor dóna molta importància a espais menors com els bars, hotels, cases o places, llocs on realment es donen les converses interessants amb la quals coneixes la cultura, pensament, inquietuds...d'un poble. Gràcies a aquestes converses que establirà l'autor amb els diferents personatges de l'illa, tenim expressions populars que objectivaran la narració ja que són una mostra del llenguatge col·loquial de Mallorca.

El llibre es caracteritza per una prosa planera que va combinat descripció amb diàlegs. Per tant, fa el llibre fàcil de llegir.
Al meu parer el llibre ens atreu també pel seu valor testimonial. Espinàs es converteix en un habitant més de l'illa durant la setmana. Viu amb la gent i aprèn d'ella. Trobam, per tant, l'element de l'hospitalitat. L'hospitalitat és l'element fonamental en la gramàtica social del viatge.
Crec que la combinació d'elements subjectius amb d'altres objectius és perfecte i li permeten parlar de quasi tot el que vol. Amb una frase ens fa presents d'alguns problemes de l'illa que sovint coneixem també a través dels habitants i les converses. Però no s'entreté amb això, va passant, el llibre va caminant. Això fa que el llibre sigui entretingut.
Sap combinar molt bé un diàleg amb una història o una etimologia.
«Passa un noi amb una samarreta que diu “qui estima Mallorca no la destrueix”» (2005:38)

El tema principal del llibre és el viatge. I aquest viatge li permet parlar d'algunes coses, però mai es perd el sentit de l'acció de viatjar. Així Espinàs crea un text cohesionat i senzill, del qual no et perds en cap moment.

Al final del llibre Espinàs fa una petita comparació que mereix la pena recordar:
«És molt clar. Per fer un llibre, primer tens sa idea. Llavors fas ses frases, es paràgrafs, es ritmes curts i es ritmes llargs, i ses separacions. I quan ho tens fet, s'editor amb ses mides de lletra te fa ses pàgines i s'imprimeix.
I llavors es llibres, com es carros, poden anar per bons o per mal camins...» (2005:209)

Al meu parer el llibre combina el que ell anomena ritmes llargs i curts a la perfecció i, per tant, el llibre va per bon camí.

diumenge, 9 de març del 2014

80 anys de l'Editorial Moll


L'editorial Moll celebra els seus 80 anys


Enguany fa 80 anys que es va fundar l'editorial Moll per això, en la Setmana del Llibre en Català de Palma, Gabriel Janer Manila farà una conferència dedicada a l'editorial titulada “Moll, 80 anys”.


L'editorial Moll és una editorial mallorquina que va fundar el 1934 el filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació cultural de l'obra que havia iniciat Antoni Maria Alcover el 1896 amb la publicació del primer volum de l'Aplec de Rondaies Mallorquines.

L'editorial Moll es va veure aturada per la guerra civil i el franquisme. Tot i això, durant el franquisme va aconseguir passar la barrera de la censura publicant El somni encetat de Miquel Dolç. Es va convertir en el primer llibre publicat en català d'un autor viu. És a dir, passà la censura que només deixava publicar autors clàssics i consagrats. Per tant, l'editorial Moll seguí funcionant i treballant durant la guerra i la postguerra.

En l'editorial Moll trobam col·leccions molts importants de cara a la literatura catalana com són “Raixa”, “Balanguera”, “Illes d'Or” o “Els treballs i els dies”.

Entrada la democràcia l'editorial Moll deixà de ser un referent de lluita cultural i entrà en el mercat de la competència convertint-se en una constatació literària.

Les darrers mostres de literatura publicades a l'editorial Mol són Ara et diré què em passa amb les dones, de Cèlia Sànchez-Mústich, o L´error o la vida, de Joan Perelló.

Actualment l'Editorial Moll ha publicat més d'un miler de títols, sobre una gran diversitat de temes que formen un conjunt de gran interès per a la literatura catalana i una font de consulta imprescindible per al coneixement de la cultura de les Illes Balears.

La seva feina i constància durant vuitanta anys l'ha feta merescuda de diversos guardons o premis com són la Creu de Sant Jordi (1987) de la Generalitat de Catalunya, el premi Francesc de Borja Moll (1995) dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear o la Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2003).
Francesc de Borja Moll

Si consultam els seus llibres més venuts actualment destaquen les rondalles d'Alcover, 333 cartes de Villalonga, el Cançoner popular de Mallorca de Rafel Ginard, Antologia de poesia russa, traducció de Guillem Nadal i altres llibres o contes infantils.

Entre les seves novetats trobam Les detallades vores del camí de Marià Villangómez, Cocina marinera de Mallorca de Juan Mas, Gloses d'un xafarder de Llorenç Moyà, Obstinada memòria de Jean Serra i L'error o la vida de Joan Perelló.



dijous, 6 de març del 2014

Andrea Víctrix


Andrea Víctrix, LL.Villalonga

La setmana passada vaig acabar de llegir Andrea Víctrix de Llorenç Villalonga. Es tracta d'una novel·la de ciència ficció que es situa a Mallorca el 2050.
La novel·la es publicà el 1974 i és representativa del gènere utòpic dins la literatura catalana. El que fa l'autor és crear una contra-utopia situada a Mallorca, en la novel·la anomenada Turclub, per poder d'aquesta manera criticar la societat de consum actual.
El protagonista, alter-ego del mateix autor, es desperta en una Mallorca futura després d'haver patit un procés de congelació el 1965. Aquesta societat, basada en la novel·la Un món feliç d'Aldous Huxley, és una societat purament capitalista on tot està controlat per afavorir les grans indústries mitjançant el consum. Fins i tot el plaer s'ha convertit en una eina de control. Ens trobam davant una societat andrògina que contempla la sexualitat com una qüestió d'Estat i no permet la diferenciació entre el sexe masculí i femení.
Ens situam a mitjan segle XXI. Quasi tots els estats han desaparegut a causa de la bomba atòmica. Així, el món queda reduït amb un sol Estat, els Estats Units d'Europa. En aquest món hem d'afegir la presència d'un Partit Únic. Però tot el sistema consumista s'anirà enfonsant al llarg de la novel·la perquè els país es troba en un límit en què el potencial consumista és insuficient.

Veim, per tant, com la gran crítica que fa a la societat moderna es basa en el consum i la sexualitat. Ens mostra una societat absurda, on la gent no és feliç perquè consumeix coses que no necessita i viu sempre hipotecada. A més, no coneix els conceptes de família i d'amor. Així ens trobam amb individus que no tenen menjar però segueixen comprant geleres i altres electrodomèstics perquè la societat, mitjançant el recurs pervers de la publicitat, els ho imposa.
En aquesta societat el protagonista es convertirà en el protegit d'Andrea Víctrix ésser, que en tota la novel·la no aconseguim saber si és home o dona, i és el responsable del Bureau del Plaer. Per tant, ens trobam amb la lluita d'una heroi romàntic, el protagonista, que vol aturar el progrés maquinista que ha acabat amb el sistema familiar, amb l'amor i la diferència de sexes i la civilització maquinista que el vol assimilar, representada per Andrea Víctrix.
Veim un afany moralista per part de l'autor que ens podria dur a parlar de novel·la tesi o novel·la d'idees. Però he de dir que, al meu parer, la capacitat narrativa de l'autor li permet que les transicions entre elements d'acció i de reflexió siguin subtils i per tant, els dos aspectes queden units en l'obra de manera homogènia.

Finalment vull fer una petita reflexió. Podem considerar la novel·la Andrea Víctrix com a literatura actual?
Hi ha unes estratègies específiques per tractar la literatura de la contemporaneïtat. Entre aquestes estratègies destaquen els aspectes temàtics. Així els esdeveniments significatius han de tenir rellevància a l'actualitat, hem de trobar quotidianitat i també prenen importància la llengua i els gris lingüístics i les perspectives conceptuals.
Andrea Víctrix és una novel·la on trobam reflectida la quotidianitat d'una època qualificada futura i els esdeveniments tenen rellevància en l'actualitat. La societat ficcional que descriu Villalonga i la crítica que en fa, al meu paper, funcionarien avui en dia. Actualment ens trobam en una societat de capitalista i la crítica que fa Villalonga és encara ben vigent. Per tant, els esdeveniments que tracta són importants o rellevants a l'actualitat.La novel·la actual parla sovint de globalització, conflictes culturals o tecnologies. Això, ho trobam també en la novel·la comentada.
I si, a tot això, afegim el llenguatge emprat per Villalonga, crec que podem considerar la novel·la com a literatura actual.


Literatura catalana actual


Literatura catalana actual

Què és o què entenem per literatura catalana actual?

Ens trobam amb dos conceptes bàsics a definir: literatura catalana i literatura actual.


En primer lloc cal definir què és literatura. El DIEC2 ens aporta una sèrie de definicions que ens ajuden a la comprensió del concepte:

1 1 f. [FLL] Art d’escriure i de llegir, coneixement de tot el que ha estat escrit.
1 2 f. [LC] [FLL] Activitat que, per mitjà de l’escriptura, es proposa més un fi estètic que no pas didàctic.
2 1 f. [LC] [FLL] Conjunt de produccions literàries d’un poble, d’un període, destinades a un públic determinat.

En general tots comprenem què és la literatura. Però ens presenta més problemes definir literatura catalana. És la literatura feta en català? La literatura feta a Catalunya? La literatura feta per autors catalans?
Al meu parer, per definir literatura catalana és important el factor llengua. La llengua és un element identitari fonamental d'una cultura. Mitjançant la llengua construïm un món propi. Per tant, crec que la literatura catalana és la literatura en català.

Resolt aquest problema en sorgeix un altre. I què és literatura actual? L'adjectiu actual vol dir “que existeix en el moment present”. Per tant, podríem dir que la literatura actual és la produïda en un present recent. És difícil concretar quines serien les obres emmarcades dins aquest paquet de “literatura actual”. Hem de pensar que temàticament hi ha obres de l'edat mitjana que les podríem considerar actuals, tenen encara sentit en el present. Això, segurament es deu a que tracten temes universal. Aquestes obres, però, no les consideraré actuals sinó que ficarem dins “literatura actual” les obres més recents, segurament des del final de la dictadura franquista fins al moment present. Uns 25 anys enrere fins avui en dia.
Hi ha unes estratègies específiques per a tractar la literatura de la contemporaneïtat en si mateixa i que ens poden ajudar a entendre quina és la literatura considerada actual. Entre aquests aspectes destaquen els temàtics que els podem dividir en quatre punts:
-Esdeveniments significatius que tenguin rellevància a l'actualitat. És a dir tr
-Perspectives conceptuals. La novel·la actual parla sovint de globalització, tecnologia de la informació, comunicació, conflictes culturals com la immigració...
-La quotidianitat. El dia a dia reflectit ens ha de ser proper.
-La llengua i els girs lingüístics. La llengua ha de ser propera a la nostra. Aquesta característica ens permet allunyar-nos d'obres medievals on la llengua ens és molt llunyana.

Un altre aspecte a tenir en compte és l'autor. En la literatura actual l'escriptor és molt present. En coneixem entrevistes, potser l'hem conegut... Tot això sovint ens pot canviar la nostra recepció de les obres.

Finalment vull dir que en la literatura actual, sobretot en el gènere teatral,té importància també el contacte multimèdia.

En resum hem de dir que encara que resulti difícil definir literatura catalana actual no és molt difícil fer-nos una idea del que és. Hem de pensar però, que la literatura actual té un caràcter canviant i obert i que, sovint, ens trobam davant diversos corrents literaris.