Quinze dies d'excedència, J. M. Palau i Camps
Avui l'editorial Moll recomanava al
programa “Ona Mediterrània” el llibre Quinze dies
d'excedència de Josep Maria
Palau i Camps. La publicació del llibre ve donada perquè enguany és
el centenari del naixement de l'autor. L'autor, per tant, va néixer
a Barcelona el 1914. Allà estudià Ciències naturals però després
de la Guerra Civil passarà viure a Palma, d'on és natural la seva
dona.
Fou soci fundador de la Societat
d'Història Natural de les Balears, i al llarg de la seva vida manté
una important activitat en els camps de la botànica i l'estudi dels
insectes.
Com a escriptor destaca com a
escriptor de narrativa. Tot i això, publicarà tam
|
Palau i Camps el 1980 |
bé teatre i
poesia.
La seva obra narrativa comença el
1959 amb la publicació del llibre de costums Carrers,
places i un rellotge.
Posteriorment tenim Els trasplantats (1963),
Premi Ciutat de Palma de novel·la el 1962. Més tard veu la llum una
de les seves obres més llegides, Assassinat al Club dels
poetes (1983) que fins i tot
serà duita a la televisió en forma de sèrie. Aquesta novel·la
dóna pas a una sèrie de títols de gènere policial amb el nexe
comú del personatge principal, l'inspector Jaume Arbós: entre
altres, L'inspector ensopega
(1988), Mort damunt la gespa
(1991), Un cadàver desconcertant
(1994), Unes lligacames negres
(1996), Escac a a dama
(2001) o Quinze dies d'excedència
(2014), les dues darreres publicades de manera pòstuma.
Enguany, per tant, l'editorial Moll
s'ha encarregat de publicar una obra inèdita, Quinze dies
d'excedència, novel·la que va
ser escrita el 1995. Per tant, novel·la que podem incloure dins la
literatura catalana actual.
Igual que en moltes altres novel·les
de l'autor, l'espai triat és la ciutat mallorquina, Palma i el
personatge central és Jaume Arbós, personatge que va apareixen en
moltes de les seves obres.
En aquesta ocasió, Palau enllaça
la trama amb la memòria històrica, perquè Arbós troba pistes
sobre el cas que sempre havia volgut resoldre: l'assassinat del seu
pare just acabada la guerra civil; i aquí entra en el dilema
d'actuar com a inspector o cedir al seu desig de venjança.
Per tant, trobam que l'autor conrea
un gènere modern com la novel·la negre i inclou fragments
importants dins la història del nostre país com la guerra civil
fent així una novel·la que pot interessar al gran públic.
Com hem vist, és un grau conreador
de novel·la de gènere, novel·la negre concretament. Per això, els
seus màxims referents són l'obra de Simenon i les novel·les
d'Agatha Christie.
En aquesta obra, com a moltes
altres, hi trobam un desig explícit de denúncia, tant de les
condicions de vida que va suposar per a molts la Guerra Civil i la
posterior etapa franquista, com de l'actuació de la societat
mallorquina davant d'aquests fets.