Quinze dies d'excedència

Quinze dies d'excedència, J. M. Palau i Camps

Avui l'editorial Moll recomanava al programa “Ona Mediterrània” el llibre Quinze dies d'excedència de Josep Maria Palau i Camps. La publicació del llibre ve donada perquè enguany és el centenari del naixement de l'autor. L'autor, per tant, va néixer a Barcelona el 1914. Allà estudià Ciències naturals però després de la Guerra Civil passarà viure a Palma, d'on és natural la seva dona.

Fou soci fundador de la Societat d'Història Natural de les Balears, i al llarg de la seva vida manté una important activitat en els camps de la botànica i l'estudi dels insectes.

Com a escriptor destaca com a escriptor de narrativa. Tot i això, publicarà tam

Palau i Camps el 1980

bé teatre i poesia.

La seva obra narrativa comença el 1959 amb la publicació del llibre de costums Carrers, places i un rellotge. Posteriorment tenim Els trasplantats (1963), Premi Ciutat de Palma de novel·la el 1962. Més tard veu la llum una de les seves obres més llegides, Assassinat al Club dels poetes (1983) que fins i tot serà duita a la televisió en forma de sèrie. Aquesta novel·la dóna pas a una sèrie de títols de gènere policial amb el nexe comú del personatge principal, l'inspector Jaume Arbós: entre altres, L'inspector ensopega (1988), Mort damunt la gespa (1991), Un cadàver desconcertant (1994), Unes lligacames negres (1996), Escac a a dama (2001) o Quinze dies d'excedència (2014), les dues darreres publicades de manera pòstuma.

Enguany, per tant, l'editorial Moll s'ha encarregat de publicar una obra inèdita, Quinze dies d'excedència, novel·la que va ser escrita el 1995. Per tant, novel·la que podem incloure dins la literatura catalana actual.

Igual que en moltes altres novel·les de l'autor, l'espai triat és la ciutat mallorquina, Palma i el personatge central és Jaume Arbós, personatge que va apareixen en moltes de les seves obres.

En aquesta ocasió, Palau enllaça la trama amb la memòria històrica, perquè Arbós troba pistes sobre el cas que sempre havia volgut resoldre: l'assassinat del seu pare just acabada la guerra civil; i aquí entra en el dilema d'actuar com a inspector o cedir al seu desig de venjança.

Per tant, trobam que l'autor conrea un gènere modern com la novel·la negre i inclou fragments importants dins la història del nostre país com la guerra civil fent així una novel·la que pot interessar al gran públic.

Com hem vist, és un grau conreador de novel·la de gènere, novel·la negre concretament. Per això, els seus màxims referents són l'obra de Simenon i les novel·les d'Agatha Christie.

En aquesta obra, com a moltes altres, hi trobam un desig explícit de denúncia, tant de les condicions de vida que va suposar per a molts la Guerra Civil i la posterior etapa franquista, com de l'actuació de la societat mallorquina davant d'aquests fets.