dissabte, 17 de maig del 2014

Poesia i dansa: Imitació del foc


Poesia i dansa: Imitació del foc


 “Poesia i dansa” és un espectacle que es pogué visualitzar el passat 16 de març a Pollença.
L'espectacle consisteix amb un joc, una mescla dinàmica, entre alguns poemes de Bartomeu Rosselló Pòrcel de Imitació del foc i la dansa.
Rosselló Pòrcel va néixer a Palma el 1913. Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona. A la universitat coneixerà a Carles Riba i a Salvador Espriu.
El 1933 participa en un creuer pel Mediterrani amb un grup d'universitaris, organitzat per la República. Aquesta experiència és important perquè d'aquí sortiran alguns poemes. Els reculls Nou poemes (1935) i Quadern de sonets (1934) poden considerar-se primeres provatures i revelen les influències rebudes d'una banda de l'anomenada Escola Mallorquina, pel que fa a la contenció del sentiment i la forma treballada, i, de l'altra, la influència rebuda del seu mestre de jove, Gabriel Alomar, pel que fa a la recerca de la sonoritat de les paraules i per la tria temàtica.
La seva obra és relativament curta ja que morí molt jove, als 25 anys, de tuberculosi. Tot i això, va fer també nombroses traduccions.

Pòstumament es publica el tercer recull poètic, Imitació del foc (1938), amb pròlegs de Gabriel Alomar, Carles Riba i Antoni Maria Sbert, a qui havia conegut a la universitat. Aquest recull representa la culminació de la seva trajectòria poètica i s'hi troben ressons del seu interès per la literatura castellana, concretament del  neopopulisme. No hi falten tampoc repercussions del surrealisme europeu i de l'avantguardisme introduït a Mallorca pel seu amic M. A. Colomar.
L'espectacle neix de la idea de voler fer un homenatge a Rosselló Pòrcel pel centenari del seu naixement. Per tant, l'espectacle s'està representant des de finals del 2013.
En l'espectacle es combinen la recitació de versos, alguns poemes del recull Imitació del foc, amb la dansa. La posada en escena és minimalista i en blanc i negre. Es tracta d'un muntatge que combina la veu i la música amb la dansa per traduir així les imatges i símbols dels poemes de Pòrcel. Es combina la veu de Miquel Àngel Torrens amb la dansa d'Aina Pascual apel·lant així als sentits i a les emocions que poden transmetre els poemes de l'autor mallorquí. La direcció és a càrrec de Pep R. Cerdà.
Al meu parer aquest espectacle és una mostra de la contemporaneïtat i és una manera de fer arribar la poesia a un públic més gran. Per tant, es converteix en una mostra de consum indirecte de literatura. Tenint en compte que la poesia és la gran desconeguda pel gran públic (els llibres de poesia són els menys venuts) crec que l'espectacle és una proposta interessant. És una mostra de com en l'actualitat les diferents arts poden conviure en perfecció i crear objectes de gran qualitat i interès. Per tant, és una mostra de la interdisciplinarietat que trobam avui en dia en molts oficis i arts.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada